Cinc narracions curtes urbanes enllaçades per uns tènues lligams: en totes elles trobem un personatge que porta ulleres de sol i una parella de germans bessons. Els temes que s'hi tracten ens fan endinsar en tots els casos en el més íntim de l'ànima dels protagonistes, per descobrir-hi racons de sentiments insospitats. Al capdavall ens adonem d'un altre tema comú: en totes aquestes petites històries hi apareix el tema de la dificultat de les relacions humanes (en la majoria dels casos, relacions de parella)
Maria Barbal
Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990) i Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (Premi Prudenci Bertrana 2005) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2009) i Cada dia penso en tu (2011). L’any 2014 va publicar la novel·la En la pell de l’altre, sobre la capacitat de la protagonista de brillar damunt d’una mentida. Amb la novel·la A l’amic escocès (2019) va cloure l’anomenat Cicle del Pallars. El 2021 va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària i el Premi Josep Pla amb la novel·la Tàndem, traduïda a l’italià, l’eslovè i l’alemany. Fotografía: ©Xavier Torres-Bacchetta
Ver ficha de Maria Barbal »
