Tros

XXVè Premi Ferran Canyameres de Novel·la, 2016
La terra humanitza, el e amb la gent embruteix No hi ha res que decanti la balança en favor de lespersones, creu en Joan, un vell xaruc, vidu i malcarat. El Pepe ha tornat al poble pel seu pare, vell i sol enmorir-se la mare. Però també per amagar-se del seu fracàs a ciutat i d’algú que el busca per què li torniel que és seu. I Alcastrer, un no lloc en mig del secà, quatre cases i un centenar d’ànimes sense inquietuds,un poble d’on no es pot ni fugir, no és el millor indret per a una vida rica i plena. I a més hi ha els robatoris,i les patrulles que fan els pagesos a les nits per vigilar les finques. I la boira glaçada que cobreix el país comuna flassada que asfixia: massa ànsia per a tant poques sortides. I ni en Joan ni el Pepe no han acomplert maicap dels seus anhels. Per això topen.