«Si el que diuen els versos de Joana és tan intens, no és només a causa de la terrible experiència humana que hi darrere seu. Crec que això cal subratllar-ho, perquè no tenir-ho present implicaria menysprear la poesia, i no percebre l?esforç d?un poeta que escriu en un punt límit de la vida. Els desesperats no escriuen, no fan res, o es maten. Però Joana és un llibre d?amor, i l?amor no pot conviure amb la desesperació, ni permetre que el derroti: ?No pot ser / un mal dolor el dolor que ve de tu?. Per això Joana és un llibre amb molt de dolor, però no és un llibre trist, perquè l?amor hi venç sempre».
La mort no és més que això: el dormitori,
la tarda lluminosa a la finestra,
el radiocasset a la tauleta
?tan aturat com el teu cor?
amb les cançons cantades ja per sempre...
Joan Margarit
Joan Margarit (Sanaüja 1938 - Barcelona 2021). Arquitecto y catedrático de cálculo de estructuras de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona y escritor. En el ámbito de la literatura catalana se le concedieron los premios más prestigiosos, como los premios Miquel de Palol y Vicent Andrés Estellés de 1982; la Flor Natural en los Jocs Florals de Barcelona en 1983 y 1985; el Premio Carles Riba de 1985; el Premio de la Crítica Serra d’Or de 1982, 1987 y 2007; el Premio Quima Jaume de Cadaqués en 2007; el Premio Cavall Verd de 2008 y el Premio Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, también en 2008. A nivel español, se le concedió el Premio Nacional de Poesía y el Rosalía de Castro, ambos en 2008. Tugs in the Fog, la primera y extensa antología de su obra en inglés, en versión de Anna Crowe, obtuvo el Poetry Book Society Recommended Translation en 2007. En 2013 se le concedió en México el Premio Poetas del Mundo Latino, juntamente con el poeta mexicano José Emilio Pacheco. Premio Cervantes 2019. Falleció en Barcelona el 16 de febrero de 2021.
Ver ficha de Joan Margarit »