La vida dels habitats de la ciutat i el camp dElx ha estat condicionada al llarg de la seua història per la disponibilitat i la mancança daigua per a regar els camps i per a beure. El nostre medi es caracteritza per ser summament àrid, amb un volum de precipitacions escàs i irregular i amb dures sequeres. Els dies de pluja no en de quaranta a lany i laigua sol caure en xàfecs de curta durada i gran intensitat. Lescassedat daigua a Elx ha estat una constant, si més no, al llarg dels darrers set segles, però aqueixa mancança ha anat unida als continus intents del Consell Municipal i de diverses companyies privades per tal daconseguir portar aigua des daltres llocs, tant per a beure com per a regar. Han estat també notables els esforços dels elxans per tal daprofitar al màxim els pocs recursos disponibles, mitjançant reglamentacions i obres hidràuliques adequades. Especialment greu fou, fins el set-cents, labsència daigua potable per el consum dels habitants i tant lèconomia com larquitectura de la ciutat dElx han estat marcades per aqueixa escassea i per la necessitat de replegar la màxima quantitat que es pogués de laigua de pluja que queia sobre les eres i sobre els terrats de les cases.
Gaspar Jaen I Urban
Gaspar Jaén i Urban (Elx, 1952). Doctor arquitecte i escriptor. Es titulà a l'Escola d'Arquitectura de València el 1976. En aquesta mateixa escola es doctorà el 1990 amb la tesi doctoral «Formació de la moderna ciutat d'Elx: 1740-1962. Del pont i el Raval de Santa Teresa al Pla General d'Ordenació Urbana», un extens estudi que es troba en la base d'aquest llibre. La seua activitat comprèn l'exercici professional de l'arquitectura, la urbanística i l'ensenyament, com també l'escriptura (poesia, narrativa i assaig). Entre el 1980 i el 1991 ocupà el càrrec d'arquitecte municipal a l'Ajuntament d'Elx, i entre el 1987 i el 1994 féu d'assessor de l'alcalde d'aquesta ciutat en matèria d'arquitectura i d'urbanisme. Des del 1989 fa de professor de dibuix d'arquitectura a l'Escola Politècnica Superior de la Universitat d'Alacant, on va obtenir la càtedra d'escola universitària el 1993. Entre el 1996 i el 2000 hi coordinà els estudis d'arquitectura. Entre el 1987 i el 2006 fou membre de la Junta Local Gestora del Patronat de la Festa d'Elx i entre el 1989 i el 1998 fou l'arquitecte encarregat de la tramoia. Del 1974 ençà ha publicat nombrosos assaigs sobre temes de la seua especialitat, gairebé sempre referits a l'àmbit de la comarca del Baix Vinalopó o del País Valencià: L'ordenació del territori del País Valencià (València, 1976); Guia provisional d'arquitectura d'Elx (Alacant, 1978); Qüestions territorials al País Valencià (Sagunt, 1979); «L'arquitectura popular dels horts de palmeres d'Elx» (València, 1980); «Poètica de la ciutat» (Barcelona, 1982); «Diari d'Itàlia» i altres escrits (Alacant, 1985-1986); el primer volum de Guia de l'arquitectura i l'urbanisme de la ciutat d'Elx (Alacant, 1989), el segon [La Vila i el Raval d'Elx: Arquitectura i urbanisme (Alacant, 1999)], el tercer [De les Clarisses al Salvador: Llevant i migdia de la vila d'Elx, arquitectura i urbanisme (Al...
Ver ficha de Gaspar Jaen I Urban »
